iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁶⁷Tm	Sintètic	9,25 dies	ε	0,748	¹⁶⁷Er
¹⁶⁸Tm	Sintètic	93,1 dies	ε	1.679	¹⁶⁸Er
¹⁶⁹Tm	100%	Tuli és estable amb 100 neutrons
¹⁷⁰Tm	Sintètic	128,6 dies	β^-	0,968	¹⁷⁰Yb
¹⁷¹Tm	Sintètic	1,92 anys	β^-	0,096	¹⁷¹Yb

El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69.

Enllaços externs

- [http://pearl1.lanl.gov/periodic/elements/69.html Los Alamos National Laboratory's - Tuli (en anglès)]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ele069.html It's Elemental - Tuli (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Tm/index.html webelements.com - Tuli (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Tm.html environmentalchemistry.com - Tuli (en anglès)]] Categoria:Elements químics ja:ツリウム th:ทูเลียม

Erbi

Holmi - Erbi - Tuli
Er Fm
	Imatge:Er_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nombre, símbol, nombre

Erbi, Er, 68

Sèrie química

Lantànids

període, bloc

6 , f

Densitat, duresa Mohs

9066 kg/m³, Sense dades

Aparença

Blanco platejat
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

167,259 uma

Radi mitjà^†

175 pm

Radi atòmic calculat

226 pm

Radi covalent

Sense dades

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Xe]6s²4f¹²

Estats d'oxidació (òxid)

3 (bàsic)

Estructura cristal·lina

Hexagonal

Propietats físiques

1795 K

3136 K

Entalpia de vaporització

261 kJ/mol

Entalpia de fusió

17,2 kJ/mol

Pressió de vapor

Sense dades

Velocitat del so

2830 m/s drec 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,24 (Pauling)

Calor específica

170 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

1,17 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

14,3 W/(m·K)

1er Potencial d'ionització

589,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1150 kJ/mol

3er potencial d'ionització

2194 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4120 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁶⁰Er	Sintètic	28,58 hores	ε	0,330	¹⁶⁰Ho
¹⁶²Er	0,14%	Erbi és estable amb 94 neutrons
¹⁶⁴Er	1,61%	Erbi és estable amb 96 neutrons
¹⁶⁵Er	Sintètic	10,36 h	ε	0,376	¹⁶⁵Ho
¹⁶⁶Er	33,6%	Erbi és estable amb 98 neutrons
¹⁶⁷Er	22,95%	Erbi és estable amb 99 neutrons
¹⁶⁸Er	26,8%	Erbi és estable amb 100 neutrons
¹⁶⁹Er	Sintètic	9,4 dies	β^-	0,351	¹⁶⁹Tm
¹⁷⁰Er	14,9%	Erbi és estable amb 102 neutrons
¹⁷¹Er	Sintètic	7,516 hores	β^-	1,490	¹⁷¹Tm
¹⁷²Er	Sintètic	49,3 h	β^-	0,891	¹⁷²Tm

L'Erbi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Er i el seu nombre atòmic és 68.

Enllaços externs

- [http://periodic.lanl.gov/elements/68.html Los Alamos National Laboratory - Erbi (en anglès)]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ele068.html It's Elemental - Erbi (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Er/index.html webelements.com - Erbi (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Er.html environmentalchemistry.com - Erbi (en anglès)] Categoria: Elements químics ja:エルビウム ko:어븀 th:เออร์เบียม

Iterbi

Tuli - Iterbi - Luteci
Yb No
	No Taula completa

General

Iterbi, Yb, 70

6 , f

Densitat, duresa Mohs

6570 kg/m³, sense dades

Aparença

Blanc platejat
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

173,04 uma

Radi mitjà^†

175 pm

Radi atòmic calculat

222 pm

Radi covalent

Sense dades

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Xe]4f¹⁴6s²

Estats d'oxidació (òxid)

3 (básica)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en les cares

Propietats físiques

1097 K

1467 K

Entalpia de vaporització

128,9 kJ/mol

Entalpia de fusió

7,66 kJ/mol

Pressió de vapor

Sense dades

Velocitat del so

1590 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,1 (Pauling)

Calor específica

150 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

3,51 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

34,9 W/(m·K)

1er Potencial d'ionització

603,4 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1174,8 kJ/mol

3er potencial d'ionització

2417 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4203 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁶⁶Yb	Sintètic	56,7 hores	ε	0,304	¹⁶⁶Tm
¹⁶⁸Yb	0,13%	¹⁶⁸Yb és estable amb 98 neutrons
¹⁶⁹Yb	Sintètic	32,026 dies	ε	0,909	¹⁶⁹Tm
¹⁷⁰Yb	3,05%	¹⁷⁰Yb és estable amb 100 neutrons
¹⁷¹Yb	14,3%	¹⁷¹Yb és estable amb 101 neutrons
¹⁷²Yb	21,9%	¹⁷²Yb és estable amb 102 neutrons
¹⁷³Yb	16,12%	¹⁷³Yb és estable amb 103 neutrons
¹⁷⁴Yb	31,8%	¹⁷⁴Yb és estable amb 104 neutrons
¹⁷⁵Yb	Sintètic	4,185 dies	β^-	0,470	¹⁷⁵Lu
¹⁷⁶Yb	12,7%	¹⁷⁶Yb és estable amb 106 neutrons
¹⁷⁷Yb	Sintètic	1,911 hores	β^-	1,399	¹⁷⁷Lu

L'iterbi és un element químic de la taula periòdica que té el símbol Yb i nombre atòmic 70. L'iterbi és un element metàl·lic platejat bla, una terra rara de la sèrie dels lantànids que es troba en la gadolinita, la mona i el xenotim. L'iterbi s'associa a vegades amb l'itri o altres elements relacionats i s'usa en alguns acers. L'iterbi natural és una mescla de set isòtops estables.

Característiques principals

L'iterbi és un element bla, mal·leable i prou dúctil que exhibeix un llustre platejat brillant. És una terra rara, fàcilment atacable i dissoluble amb àcids minerals, reacciona lentament amb l'aigua, i s'oxida en presència d'aire. L'iterbi té tres al·lòtrops, anomenats alfa, beta i gamma, amb punts de transformació a -13°C i 795°C. La forma beta es dóna a temperatura ambient i presenta una estructura cristal·lina centrada en les cares, mentres que la forma gamma, que es dóna a alta temperatura, té una estructura cristal·lina centrada en el cos. Normalment, la forma beta té una conductivitat elèctrica semblant a la dels metalls, però es comporta com un semiconductor a pressions pròximes a les 16.000 atmòsferes. la seva resistència elèctrica es multiplica per deu a unes 39.000 atmosferes, però a 40.000 atmosferes cau bruscament a un 10% de la seva resistivitat a temperatura ambient.

Aplicacions

Un dels isòtops d'iterbi s'ha usat com a font de radiació alternativa per a màquines de rajos X portàtils, per a llocs on no es disposa d'electricitat. El seu metall també pot usar-se per a millorar el refinament del gra, la resistència i altres propietats mecàniques de l'acer inoxidable. Alguns aliatges d'iterbi s'usen en odontologia. Hi ha pocs usos més d'aquest element.

Història

L'iterbi (de Ytterby, una ciutat de Suècia) va ser descobert pel químic suís Jean Charles Galissard de Marignac el 1878. Marignac va trobar un nou component en la terra llavors anomenada erbia, i el va anomenar iterbia (per Ytterby, la ciutat suïssa en què va trobar dit component). Ell sospitava que la iterbia era un compost d'un nou element que va batejar iterbi (que era de fet la primera terra rara a ser descoberta). El 1907, el químic francés Georges Urbain va separar la iterbia de Marignac en dos components, neoiterbia i lutecia. La neoiterbia era l'element que passaria més tard a anomenar-se iterbi, i la lutecia passaria a ser l'element luteci. Independentment, Auer von Welsbach va aïllar aquests elements de la iterbia més o menys al mateix temps, però els va batejar respectivament aldebarani i cassiopi. La propietats químiques i físiques de l'iterbi no van poder ser determinades fins el 1953, quan es va poder produir per primera vegada iterbi quasi pur.

Abundància i obtenció

L'iterbi es troba amb altres terres rares en diversos minerals rars. S'obté comercialment amb major freqüència a partir de l'arena monacita (~0,03% d'iterbi). També es troba en l'euxenita i el xenotim. Normalment és difícil separar l'iterbi d'altres terres rares, però les tècniques d'intercanvi d'ions i d'extracció de solvents desenvolupades a finals del segle XX han simplificat aquesta separació. Els compostos d'iterbi són rars.

Isòtops

L'iterbi apareix en la naturalesa compost de 7 isòtops estables: Yb-168, Yb-170, Yb-171, Yb-172, Yb-173, Yb-174, i Yb-176, essent l'Yb-174 el més abundant (31,8% d'abundància). S'han caracteritzat 22 radioisòtops, sent els més estables el Yb-169 amb una període de semidesintegració de 32,026 dies, el Yb-175 amb una període de semidesintegració de 4,185 dies, i el Yb-166 amb una període de semidesintegració de 56,7 hores. La resta dels isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 2 hores, i en la majoria d'aquests és menor de 20 minuts. Aquest element té també 6 metaestats, essent el més estable l'Yb-169m (t_½ 46 segons). El pes atòmic dels isòtops de l'iterbi oscil·len entre 150,955 uma (Yb-151) i 179,952 uma (Yb-180). El principal mode de decaïment anterior a l'isòtop estable més abundant, Yb-174, és la captura electrònica, i el principal mode posterior és l'emissió beta. Els productes de decaïment primaris anteriors al Yb-174 són isòtops de l'element 69 (tuli), i els productes de decaïment primaris posteriors són isòtops de l'element 71 (luteci).

Precaucions

Encara que l'iterbi és prou estable, cal de totes maneres emmagatzemar-se en contenidors tancats per a protegir-lo de l'aire i la humitat. Tots els compostos de l'iterbi han de ser tractats com altament tòxics, encara que estudis preliminars semblen indicar que el perill és limitat. Se sap no obstant que els compostos d'iterbi causen irritació en pell i ulls i poden ser teratogènics. La pols d'iterbi metàl·lic suposa un risc de incendi i explosió.

Enllaços externs

- [http://periodic.lanl.gov/elements/70.html Los Alamos Àlbers National Laboratory - Iterbi (en anglès)]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ele070.html It's Elemental - Iterbi (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Yb/index.html webelements.com - Iterbi (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Yb.html environmentalchemistry.com - Iterbi (en anglès)]
- [http://www.seltenerden.de?arg=zoom&art=196&element=Yb&linkid=ewiki-Yb Imatges d'alta resolució i detalls sobre l'iterbi metàl·lic (en alemany)] Categoria:Elements químics ja:イッテルビウム th:อิตเทอร์เบียม

Taula periòdica dels elements

La taula periòdica dels elements és una disposició tabular dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent. D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i períodes (fileres) amb propietas físiques i químiques similars. En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de mes a la dreta (grup 18). La primera taula periòdica moderna va ser concebuda simultàniament per Lothar Meyer i Dmitry Ivanovich Mendeleev. La figura següent és una taula periòdica moderna amb els elements químics coneguts.

Grup

Període

1
H

2
He

3
Li

4
Be

5
B

6
C

7
N

8
O

9
F

10
Ne

11
Na

12
Mg

13
Al

14
Si

15
P

16
S

17
Cl

18
Ar

19
K

20
Ca

21
Sc

22
Ti

23
V

24
Cr

25
Mn

26
Fe

27
Co

28
Ni

29
Cu

30
Zn

31
Ga

32
Ge

33
As

34
Se

35
Br

36
Kr

37
Rb

38
Sr

39
Y

40
Zr

41
Nb

42
Mo

43
Tc

44
Ru

45
Rh

46
Pd

47
Ag

48
Cd

49
In

50
Sn

51
Sb

52
Te

53
I

54
Xe

55
Cs

56
Ba

71
Lu

72
Hf

73
Ta

74
W

75
Re

76
Os

77
Ir

78
Pt

79
Au

80
Hg

81
Tl

82
Pb

83
Bi

84
Po

85
At

86
Rn

87
Fr

88
Ra

-

-

103
Lr

104
Rf

105
Db

106
Sg

107
Bh

108
Hs

109
Mt

110
Ds

111
Rg

112
Uub

113
Uut

114
Uuq

115
Uup

116
Uuh

117
Uus

118
Uuo

- Lantànids

57
La

58
Ce

59
Pr

60
Nd

61
Pm

62
Sm

63
Eu

64
Gd

65
Tb

66
Dy

67
Ho

68
Er

69
Tm

70
Yb

- Actínids

89
Ac

90
Th

91
Pa

92
U

93
Np

94
Pu

95
Am

96
Cm

97
Bk

98
Cf

99
Es

100
Fm

101
Md

102
No

Sèries químiques
Metalls alcalins	Alcalinoterris	Lantànids	Actínids	Metalls de transició
Metalls del bloc p	Metal·loides	No metalls	Halògens	Gasos Nobles

Codificació de colors per nombre atòmics :
- Elements numerats en blau són líquids a Temperatura i Pressió Estandars (TPE);
- Marcats en verd son gasos a (TPE);
- Marcats en negre son sòlids a (TPE);
- Marcats en vermell son Sintètics (tots son sòlids a (TPE));
- Marcats en gris no han estat descoberts

Enllaços externs

- [http://www.enodisoft.tk EQTabla] Taula periòdica amb informació en català, gràfiques i recursos.
- [http://www.webelements.com Webelements: Informació (en anglès) de tots els elements de la taula periòdica ]
- [http://www.uib.es/secc6/slg/gt/taula_periodica.htm Llistat dels elements i traducció a diverses llengües] Categoria:Química Categoria:Elements químics als:Periodensystem ja:周期表 ko:주기율표 ms:Jadual berkala simple:Periodic table th:ตารางธาตุ

Element químic

Els elements químics són substàncies que no es poden separar en d'altres de més simples. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92. Es coneixen més de 100 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.

Llistat alfabetic dels elements quimics

- Actini (Ac)
- Alumini (Al)
- Americi (Am)
- Antimoni (Sb)
- Argent o Plata (Ag)
- Argó (Ar)
- Arsènic (As)
- àstat (At)
- Bari (Ba)
- Beril·li (Be)
- Berkeli (Bk)
- Bismut (Bi)
- Bohri (Bh)
- Bor (B)
- Brom (Br)
- Cadmi (Cd)
- Calci (Ca)
- Californi (Cf)
- Carboni (C)
- Ceri (Ce)
- Cesi (Cs)
- Clor (Cl)
- Cobalt (Co)
- Coure (Cu)
- Criptó (Kr)
- Crom (Cr)
- Curi (Cm)
- Darmstadi (Ds)
- Disprosi (Dy)
- Dubni (Db)
- Einsteini (Es)
- Erbi (Er)
- Escandi (Sc)
- Estany (Sn)
- Estronci (Sr)
- Europi (Eu)
- Fermi (Fm)
- Ferro (Fe)
- Fluor (F)
- Franci (Fr)
- Fòsfor (P)
- Gadolini (Gd)
- Gal·li (Ga)
- Germani (Ge)
- Hafni (Hf)
- Hassi (Hs)
- Heli (He)
- Hidrogen (H)
- Holmi (Ho)
- Indi (In)
- Iode (I)
- Iridi (Ir)
- Iterbi (Yb)
- Itri (Y)
- Lantani (La)
- Laurenci (Lr)
- Liti (Li)
- Luteci (Lu)
- Magnesi (Mg)
- Manganès (Mn)
- Meitneri (Mt)
- Mendelevi (Md)
- Mercuri (element) (Hg)
- Molibdè (Mo)
- Neodimi (Nd)
- Neptuni (Np)
- Neó (Ne)
- Niobi (Nb)
- Nitrogen (N)
- Nobeli (No)
- Níquel (Ni)
- Or (Au)
- Osmi (Os)
- Oxigen (O)
- Pal·ladi (Pd)
- Platí (Pt)
- Plom (Pb)
- Plutoni (Pu)
- Poloni (Po)
- Potassi (K)
- Praseodimi (Pr)
- Prometi (Pm)
- Protactini (Pa)
- Radi (Ra)
- Radó (Rn)
- Reni (Re)
- Rodi (Rh)
- Roentgueni (Rg)
- Rubidi (Rb)
- Ruteni (Ru)
- Rutherfordi (Rf)
- Samari (Sm)
- Seaborgi (Sg)
- Seleni (Se)
- Silici (Si)
- Sodi (Na)
- Sofre (S)
- Tal·li (Tl)
- Tàntal (Ta)
- Tecneci (Tc)
- Tel·luri (Te)
- Terbi (Tb)
- Titani (Ti)
- Tori (Th)
- Tuli (Tm)
- Tungstè o wolframi(W)
- Ununhexi (Uuh)
- Ununbi (Uub)
- Ununocti (Uuo)
- Ununpenti (Uup)
- Ununquadi (Uuq)
- Ununsepti (Uus)
- Ununtri (Uut)
- Urani (U)
- Vanadi (V)
- Xenó (Xe)
- Zinc (Zn)
- Zirconi (Zr)

Articles relacionats

- Element pesant Categoria:Química Categoria:Elements químics Categoria:Llistats ja:元素 ko:화학 원소 ms:Unsur kimia simple:Element th:ธาตุเคมี

Llista d'elements per símbol

Llista d'elements químics ordenats alfabèticament segons el seu símbol

Enllaços relacionats

: Taula periòdica : element químic; Inclou la llista dels elements ordenats per nom : nombre atòmic; Inclou la llista dels elements ordenats per nombre atòmic Categoria:Elements químics Categoria:Llistats ja:元素の記号順一覧 ko:기호 순 원소 목록 simple:List of elements by symbol th:รายชื่อของธาตุตามสัญลักษณ์

Nombre atòmic

El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic. S'utilitza per classificar els elements químics coneguts en la taula periòdica.

Llista d'elements químics per nombre atòmic

- 1 Hidrogen (H)
- 2 Heli (He)
- 3 Liti (Li)
- 4 Beril·li (Be)
- 5 Bor (B)
- 6 Carboni (C)
- 7 Nitrogen (N)
- 8 Oxigen (O)
- 9 Fluor (F)
- 10 Neó (Ne)
- 11 Sodi (Na)
- 12 Magnesi (Mg)
- 13 Alumini (Al)
- 14 Silici (Si)
- 15 Fòsfor (P)
- 16 Sofre (S)
- 17 Clor (Cl)
- 18 Argó (Ar)
- 19 Potassi (K)
- 20 Calci (Ca)
- 21 Escandi (Sc)
- 22 Titani (Ti)
- 23 Vanadi (V)
- 24 Crom (Cr)
- 25 Manganès (Mn)
- 26 Ferro (Fe)
- 27 Cobalt (Co)
- 28 Níquel (Ni)
- 29 Coure (Cu)
- 30 Zinc (Zn)
- 31 Gal·li (Ga)
- 32 Germani (Ge)
- 33 Arsènic (As)
- 34 Seleni (Se)
- 35 Brom (Br)
- 36 Criptó (Kr)
- 37 Rubidi (Rb)
- 38 Estronci (Sr)
- 39 Itri (Y)
- 40 Zirconi (Zr)

- 41 Niobi (Nb)
- 42 Molibdè (Mo)
- 43 Tecneci (Tc)
- 44 Ruteni (Ru)
- 45 Rodi (Rh)
- 46 pal·ladi (Pd)
- 47 Argent (Ag)
- 48 Cadmi (Cd)
- 49 Indi (In)
- 50 Estany (Sn)
- 51 Antimoni (Sb)
- 52 Tel·luri (Te)
- 53 Iode (I)
- 54 Xenó (Xe)
- 55 Cesi (Cs)
- 56 Bari (Ba)
- 57 Lantani (La)
- 58 Ceri (Ce)
- 59 Praseodimi (Pr)
- 60 Neodimi (Nd)
- 61 Prometi (Pm)
- 62 Samari (Sm)
- 63 Europi (Eu)
- 64 Gadolini (Gd)
- 65 Terbi (Tb)
- 66 Disprosi (Dy)
- 67 Holmi (Ho)
- 68 Erbi (Er)
- 69 Tuli (Tm)
- 70 Iterbi (Yb)
- 71 Luteci (Lu)
- 72 Hafni (Hf)
- 73 Tàntal (Ta)
- 74 Tungstè (W)
- 75 Reni (Re)
- 76 Osmi (Os)
- 77 Iridi (Ir)
- 78 Platí (Pt)
- 79 Or (Au)
- 80 Mercuri (element) (Hg)

- 81 Tal·li (Tl)
- 82 Plom (Pb)
- 83 Bismut (Bi)
- 84 Poloni (Po)
- 85 àstat (At)
- 86 Radó (Rn)
- 87 Franci (Fr)
- 88 Radi (Ra)
- 89 Actini (Ac)
- 90 Tori (Th)
- 91 Protactini (Pa)
- 92 Urani (U)
- 93 Neptuni (Np)
- 94 Plutoni (Pu)
- 95 Americi (Am)
- 96 Curi (Cm)
- 97 Berkeli (Bk)
- 98 Californi (Cf)
- 99 Einsteini (Es)
- 100 Fermi (Fm)
- 101 Mendelevi (Md)
- 102 Nobeli (No)
- 103 Laurenci (Lr)
- 104 Rutherfordi (Rf)
- 105 Dubni (Db)
- 106 Seaborgi (Sg)
- 107 Bohri (Bh)
- 108 Hassi (Hs)
- 109 Meitneri (Mt)
- 110 Darmstadi (Ds)
- 111 Unununi (Uuu)
- 112 Ununbi (Uub)
- 113 Ununtri (Uut)
- 114 Ununquadi (Uuq)
- 115 Ununpenti (Uup)
- 116 Ununhexi (Uuh)
- 117 Ununsepti (Uus)
- 118 Ununocti (Uuo)

Articles relacionats

: Taula periòdica : llista d'elements per símbol : element químic; conté una llista d'elements per nom Categoria:Propietats químiques Categoria:Llistats als:Ordnungszahl ja:原子番号 ko:원자 번호 th:เลขอะตอม

Sèrie química

Un grup d'elements equival a una columna de la Taula Periòdica. N'hi ha 18 a la Taula Periòdica estandard. Molts d'aquests grups coincideixen amb sèries químiques conegudes ja abans de la taula periòdica. Tots els elements d'un grup tenen la mateixa configuració electrònica de la seva capa de valència. Això fa que tinguin propietats fisiques i químiques similars. La IUPAC recomana numerar els periodes amb nombres de l'1 al 18 d'esquerra a dreta. També existeixen dos sistemes de numeracio obsolets (un de la IUPAC i un altre de la CAS, que feien sevir nombres romans). Els grups de la Taula Periòdica són els següents (entre parèntesi, numeracions obsoletes de la IUPAC i de la CAS).
- Grup 1 (IA,IA): els metalls alcalins
- Grup 2 (IIA,IIA): metalls alcalinoterris
- Grup 3 (IIIA,IIIB)
- Grup 4 (IVA,IVAB)
- Grup 5 (VA,VB)
- Grup 6 (VIA,VIB)
- Grup 7 (VIIA,VIIB)
- Grup 8 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 9 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 10 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 11 (IB,IB)
- Grup 12 (IIB,IIB)
- Grup 13 (IIIB,IIIA): el grup del bor
- Grup 14 (IVB,IVA): el grup del carboni
- Grup 15 (VB,VA): Pnictogens (no és un nom recomanat per la IUPAC) o grup del nitrogen
- Grup 16 (VIB,VIA): Calcogens
- Grup 17 (VIIB,VIIA): Halogens
- Grup 18 (VIIIB,VIIIA): Gasos nobles Categoria:Grups d'elements químics ja:元素の族 ko:주기율표 족 th:หมู่ในตารางธาตุ

Període de la taula periòdica

En la taula periòdica dels elements, un periode és una filera de la taula. El període al que pertany un element ve donat pel nombre de capes electròniques que té. El nombre atòmic dels elements de cada període augmenta regularment d'esquerra a dreta. Elements adjacents en un període tenen massa atòmica semblant però, com que pertanyen a grups diferents, solen tenir diferent comportament químic.
- Període 1
- Període 2
- Període 3
- Període 4
- Període 5
- Període 6
- Període 7 categoria:Grups d'elements químics ja:元素の周期 ko:주기율표 주기 th:คาบในตารางธาตุ

Elements del període 6

Un element del període 6 es un dels elements químics de la sisena filera (o període) de la taula periòdica dels elements, incloguent-hi els lantànids. Aquests són:

Elements químics del sisé període
e^--conf.
Grup	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18
# Nom	55 Cs	56 Ba	57-71	72 Hf	73 Ta	74 W	75 Re	76 Os	77 Ir	78 Pt	79 Au	80 Hg	81 Tl	82 Pb	83 Bi	84 Po	85 At	86 Rn
Lantànids			57 La	58 Ce	59 Pr	60 Nd	61 Pm	62 Sm	63 Eu	64 Gd	65 Tb	66 Dy	67 Ho	68 Er	69 Tm	70 Yb	71 Lu

Metalls alcalins	Alcalinoterris	Lantànids	Actínids	Metalls de transició
Altres metalls	Metal·loides	No metalls	Halògens	Gasos nobles

Elements del període 1 - Elements del període 2 - Elements del període 3 - Elements del període 4 - Elements del període 5 - Elements del període 6 - Elements del període 7 Categoria:Grups d'elements químics ja:第6周期の元素 th:ธาตุคาบ 6

Elements del bloc f

Els elements del bloc f (de fonamental) són dues sèries, una començant a partir de l'element lantà i l'altra a partir de l'actini, i per això als elements d'aquestes sèries se'ls anomena lantànids i actínids. Encara que a la taula periòdica dels elements haurien d'anar després d'aquests dos elements, es solen representar separats de la resta.

Blocs d'elements

bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

Imatge:Blocs_taula_periòdica.png

Tenen dos electrons s en el seu nivells energètics més externs (n) i electrons f en nivells més interiors (n-2). Alguns també tenen electrons d en nivells intermedis (n-1). Vegi's configuració electrònica. Categoria:Grups d'elements químics ja:Fブロック元素 th:บล็อก-f

Densitat

Vegi's també densitat de població ---- La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Fórmula general: :ρ = m / V Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m³). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm³). Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m³ = 1 g/cm³

Densitat d'algunes substàncies

Substància	Densitat en g/cm³
Iridi	22.65
Osmi	22.61
Platí	21.45
Or	19.30
Urani	19.05
Mercuri	13.58
Pal·ladi	12.023
Plom	11.34
Plata	10.49
Coure	8.92
Ferro	7.87
Estany	7.31
Diamant	3.50
Alumini	2.70
Magnesi	1.74
Aigua de mar	1.025
Aigua	1.000
Alcohol etílic	0.790
Gasolina	0.730
Aerogel	0.003
Aire	0.0012

Densitat d'un punt P d'un medi continu

La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material. Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior. Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients

mi/Vi

quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).

=\lim

Categoria:Magnitud física Category:Propietats químiques ja:密度

Duresa

En mineralogia, la duresa es mesura d'acord a l'escala Mohs, creada per l'austríac Friedrich Mohs, que mesura la resistència al ratllat dels materials.

Duresa	Mineral
1	Talc (Mg₃Si₄O₁₀(OH)₂)
2	Guix (CaSO₄·2H₂O)
3	Calcita (CaCO₃)
4	Fluorita (CaF₂)
5	Apatita(Ca₅(PO₄)₃(OH-,Cl-,F-))
6	Feldespat (KAlSi₃O₈)
7	Quars (SiO₂)
8	Topazi(Al₂SiO₄(OH-,F-)₂)
9	Corindó (Al₂O₃)
10	Diamant (C)

En la metal·lúrgia la duresa es mesura mitjançant l'assaig de penetració. Depenent del tipus de punta emprada i del rang de càrregues aplicades, hi ha diferents escales adequades per a distints rangs de duresa. L'interès de la determinació de la duresa dels metalls, consisteix en la correlació existent entre la duresa i la resistència mecànica en els acers al carboni, sent un mètode d'assaig més econòmic i ràpid que l'assaig de tracció, per la qual cosa el seu ús està molt estès. Fins a l'aparició de la primera màquina Brinell per a la determinació de la duresa, aquesta es mesurava de forma qualitativa emprant una llima d'acer trempat que era el material més dur que s'emprava en els tallers. Actualment hi ha les escales següents:
- Duresa Brinell: Empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.
- Duresa Rockwell: S'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Es sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.
- Hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.
- Duresa Webster: Empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut es sol convertir a valors Rockwell.
- Duresa Vickers: Utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell. Categoria:Mineralogia ja:硬さ

Quilogram per metre cúbic

El quilogram per metre cúbic és la unitat del SI per a la densitat i es representa per kg/m³. On kg és de quilogram i m³ de metre cúbic. La densitat de l'aigua és d'uns 1000 kg/m³ (donat que un metre cúbic d'aigua pesa cap a una tona). Per convertir de g/cm³, la unitat de densitat del sistema mètric, a kg/m3, cal multiplicar per 1000 (o dividir per 1000 per fer l'operació inversa). No obstant, un gram per litre és un valor idèntic a kg/m³. Categoria:Unitats derivades del SI ja:キログラム毎立方メートル ko:킬로그램 매 세제곱미터

Picòmetre

El picòmetre (símbol pm) és una unitat de longitud del SI que és igual a 10^-12 metres. S'usa principalment per mesurar distàncies a escala atòmica. Els diàmetres del àtoms van aproximadament dels 30 als 600 pm. :1 pm = 1 x 10^-12 metres = 0,000 000 000 001 metres :1 pm = 1000 femtòmetres :100 pm = 1 àngstrom :1000 pm = 1 nanòmetre categoria:Unitats de longitud ja:ピコメートル

Radi covalent

En química, es denomina radi covalent a la meitat de la distància entre dos àtoms iguals que formen un enllaç covalent. Normalment s'expressa en picòmetres (pm) o àngstroms (Å).

Articles relacionats

- Radi iònic categoria:Propietats químiques ja:共有結合半径 ko:공유 반지름 th:รัศมีโควาเลนต์

Radi de Van der Waals

El radi de Van der Waals és el radi d'una esfera sòlida imaginària emprada per a modelitzar l'àtom. Com sabem, els gasos reals no es comporten exactament tal i com com prediu el model de gas ideal, podent ser la desviació considerable en alguns casos. Així, per exemple, els gasos ideals no presenten transicions de fase líquida o sòlida, independentment del descens de temperatura o increment de pressió a què estiguin sotmesos. Una de les modificacions de la llei dels gasos ideals proposada és la equació d'estat de Van der Waals, que introdueïx dos paràmetres a i b obtinguts experimentalment i que depenen de la naturalesa del gas. El factor de correcció b denominat volum d'exclusió, fa referència tant al volum propi dels àtoms, com al volum circumdant en què no pot haver-hi altres perquè a aquesta distància predominen les forces de repulsió entre els àtoms del gas (forces de Van der Waals). Una vegada conegut el valor del volum d'exclusió, obtingut experimentalment per a ajustar l'equació de Van der Waals al comportament real del gas, el radi r pot obtindre's de l'equació: :

b = \frac \pi N_a r^3

on:
- N_a és el nombre d'Avogadro, i
- r és el radi de Van der Waals.

Veure també:

- Radi atòmic
- Radi covalent
- Radi iònic Categoria:Propietats químiques ja:ファンデルワールス半径 ko:반데발스 반지름

Xenó

Iode - Xenó
Kr Xe Rn
	Imatge:Xe_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Xenó, Xe, 54

Sèrie química

Gasos nobles

Grup, període, bloc

18 (VIIIA), 5, p

Densitat, duresa Mohs

5,9 kg/m³(273 K), _

Aparença

Incolor
Imatge:Xe_aparença.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

131,293 uma

Radi mitjà^†

Sense dades

Radi atòmic calculat

108 pm

Radi covalent

130 pm

Radi de Van der Waals

216 pm

Configuració electrònica

Kr]4d¹⁰ 5s² 5p⁶

Estats d'oxidació (òxid)

0 (àcid dèbil)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en les cares

Propietats físiques

Estat de la matèria

Gas (no magnètic)

Punt de fusió

161,4 K

Punt d'ebullició

165,1 K

Entalpia de vaporització

12,636 kJ/mol

Entalpia de fusió

2,297 kJ/mol

Pressió de vapor

Velocitat del so

1090 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

2,6 (Pauling)

Calor específica

158 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

Sense dades

Conductivitat tèrmica

0,00569 W/(m·K)

1er Potencial d'ionització

1170,4 kJ/mol

2on potencial d'ionització

2046,4 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3099,4 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED	PD
¹²⁴Xe	0,1%	Xe és estable amb 70 neutrons
¹²⁶Xe	0,09%	Xe és estable amb 72 neutrons
¹²⁸Xe	1,91%	Xe és estable amb 74 neutrons
¹²⁹Xe	26,4%	Xe és estable amb 75 neutrons
¹³⁰Xe	4,1%	Xe és estable amb 76 neutrons
¹³¹Xe	21,29%	Xe és estable amb 77 neutrons
¹³²Xe	26,9%	Xe és estable amb 78 neutrons
¹³⁴Xe	10,4%	Xe és estable amb 80 neutrons
¹³⁶Xe	8,9%	2,36 x 10²¹ anys	β^-	Sense dades	¹³⁶Ba

El Xenó és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Xe i el seu nombre atòmic és 54. Gas noble inodor, molt pesat, incolor, el xenó està present en l'atmosfera terrestre només en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetitzat.

Característiques principals

El xenó és un membre dels elements d'estat d'oxidació zero anomenats gasos nobles o inerts. La paraula "inert" ja no s'usa per a descriure aquesta sèrie química, atés que alguns elements d'estat d'oxidació zero formen compostos. En un tub ple de gas, el xenó emet una bonica brillantor blava quan se l'excita amb una descàrrega elèctrica (en un tub fluorescent). S'ha aconseguit xenó metàl·lic aplicant-li pressions de varis centenars de quilobars. El xenó també pot formar clatrats amb aigua quan els seus àtoms queden atrapats en un entramat de molècules d'aigua.

Aplicacions

L'ús principal i més famós d'aquest gas és en la fabricació de dispositius emissors de llum com ara làmpares bactericides, tubs electrònics, làmpares estroboscòpics i flaixos fotogràfics, així com en làmpares usades per a excitar làsers de robí, que generen d'aquesta manera llum coherent. Altres usos són:
- Com anestèsic en anestèsia general.
- En instal·lacions nuclears, s'usa en cambres de bombolles, sondes, i en altres àrees on l'alt pes molecular és una qualitat desitjable.
- Els perxenats s'usen com a agents oxidants en química analítica.
- El isòtop Xe-133 s'usa com radioisòtop.

Història

El xenó (que en grec significa "estrany") va ser descobert per William Ramsay i Morris Travers al 1898 en els residus obtinguts a l'evaporar els components de l'aire líquid.

Abundància i obtenció

Es troba en traces en l'atmosfera terrestre, apareixent en una part per vint milions. L'element s'obté comercialment per extracció dels residus de l'aire liquat. Aquest gas noble de troba naturalment en els gasos emesos per algunes fonts naturals. Els isòtops Xe-133 i Xe-135 se sintetitzen per mitjà d'irradiació de neutrons en reactors nuclears refrigerats per aire.

Compostos

Abans de 1962, es considerava al xenó i els altres gasos nobles químicament inerts i incapaços de formar compostos. Des de llavors s'ha provat que el xenó, junt amb altres gasos nobles, sí que formen compostos. Alguns dels compostos del xenó són: difluor de xenó (XeF₂), terafluor de xenó (XeF₄), hexafluor de xenó (XeF₆), perxenat sòdic (Na₄XeO₆), deuteriat de xenó, i hidrat de xenó. També s'ha obtingut triòxid de xenó (XeO₃), , compost altament explosiu. Es coneixen almenys 80 compostos de xenó en què este s'enllaça amb fluor o oxigen. La majoria d'aquests compostos són incolors.

Isòtops

A la natura, el xenó es troba en vuit isòtops estables i un lleugerament radioactiu. A més d'aquestes formes estables, s'han estudiat 20 isòtops inestables més. El Xe-129 es produeix per emissió beta del Iode-129 (Període de semidesintegració: 16 milions d'anys); els isòtops Xe-131, Xe-132, Xe-134 i Xe-136 són productes de fissió nuclear tan de l'U-238 com del Pu-244. Al ser el xenó un traçador amb dos isòtops pares, el mesurament dels isòtops de xenó en els meteorits resulta ser una poderosa ferramenta per a l'estudi de la formació del sistema solar. El mètode I-Xe de datació radiomètrica permet calcular el temps transcorregut entre la nucleosíntesis i la condensació d'un objecte sòlid a partir de la nebulosa solar. Els isòtops de xenó també són útils per a entendre la diferenciació terrestre. Es creu que l'excés de Xe-129 trobat en emanacions gasoses de diòxid de carboni a Nou Mèxic es deu al decaïment de gasos derivats del mantell per després de la formació de la Terra.

Precaucions

El gas pot ser emmagatzemat amb seguretat en contenidors convencionals de vidre segellats a temperatura i pressió ambients. El xenó no és tòxic, però diversos dels seus compostos ho són altament a causa de les seues fortes propietats oxidants.

Referència

- [http://periodic.lanl.gov/elements/54.html Los Alamos National Laboratory - Xenó (en anglès)]

Enlaces externos

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Xe/index.html webelements.com - Xenó en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Xe.html environmentalchemistry.com - Xenó (en anglès)] Categoria:Elements químics ja:キセノン ms:Xenon simple:Xenon

Orbital

En un àtom, els estats estacionaris de la funció d'ona d'un electró ( funcions pròpies del Hamiltonià (H) en l'equació de Schrödinger HΨ = EΨ ;Ψ la funció d'ona ) es denominen orbitals atòmics. No obstant, els orbitals no representen la posició concreta d'un electró en l'espai, que no pot saber-se donada la seva naturalesa ondulatòria, sinó que delimiten una regió de l'espai en què la probabilitat de trobar a l'electró és elevada.

Introducció

En el cas de l'àtom d'hidrogen, Schrödinger va poder resoldre l'equació anterior de forma exacte, trobant que les funcions d'ona estan determinades pels valors de quatre nombres quàntics n, l, m_l i s.

Nombre quàntic	Nom	Valiors possibles	Significat en l'orbital
n	Principal	1,2,3,...	Nivell energètic i mida
l	Secundàri o azimutal	0,... (n-1)	Subnivell energètic i forma
m_l	Magnètic	-l,...,0,...,+l	Orientació a l'espai
s	de spin	-1/2 o +1/2	Comporatment d'imant de l'electró

- El valor del nombre quàntic n (nombre quàntic principal, pren valors 1,2,3...) defineix la grandària de l'orbital. Quant major siga, major serà el volum. També és el que té major influència en l'energia de l'orbital.
- El valor del nombre quàntic l (nombre quàntic del moment angular) indica la forma de l'orbital i el moment angular. El moment angular ve donat per

|L|=\hbar \cdot \sqrt

La notació (procedent de la espectroscòpia) és la següent:
- Per a l = 0, orbitals s
- Per a l = 1, orbitals p
- Per a l = 2, orbitals d
- Per a l = 3, orbitals f
- Per a l = 4, orbitals g; seguint-se per a valors de l majors, l'ordre alfabètic.
- El valor de m_l (nombre quàntic magnètic) defineix l'orientació espacial de l'orbital davant d'un